¡¡QUEREMOS LA IGUALDAD YA!! ¡

 

Algún día es mucho tiempo! 

Para las mujeres trabajadoras precarizadas. 

Para conciliar la vida personal, familiar y laboral. 

Para las mujeres en paro y de larga duración. 

Para las mujeres jóvenes en busca de su primer empleo. 

Para las que salieron de nuestro país para sobrevivir. 

Para las mujeres del servicio a domicilio, las Kellys y las empleadas del hogar. 

Para las temporeras de la fruta, gitanas y migrantes de mercadillos y porteadoras. 

Para las mujeres desahuciadas de sus casas con hijas, hijos y mayores a su cargo. 

Para las mujeres campesinas y granjeras, de fábricas textiles, alimenticias, de conservas, del calzado, talleres de aparadoras y trabajos artesanales. 

Para las mujeres mariscadoras, las mujeres de la mar. 

Para las mujeres de servicios de limpieza. Para las mujeres científicas, investigadoras y de la cultura. 

Para las mujeres trabajadoras en los comercios, la hostelería y las tiendas de barrio. 

Para las viudas con hijas e hijos a su cargo. 

Para las mujeres trabajadoras de las Residencias y Centros de mayores. 

Para todas las mujeres trabajadoras de la salud: hospitales, centros de atención primaria, urgencias, ambulancias, servicio de salud mental, farmacias. 

Para las mujeres cercanas a la jubilación. 

Para todas las mujeres pensionistas, mayores y jóvenes. Para todas las mujeres dependientes y sus cuidadoras. ¡¡¡Para todas las amas de casa, que no se jubilan nunca!!!

 ¡¡LA IGUALDAD!! 

¡¡Este día tiene que llegar Yaaaaaaaaaa!!

Rechazamos la economía sumergida, la explotación y la desigualdad. 

El Estado tiene la responsabilidad de garantizar los derechos de las mujeres a través de políticas sociales y económicas. 

Las leyes y políticas contra las mujeres se llama violencia de Estado. 

No queremos ningún tipo de violencias contra las mujeres. 

Hoy volvemos a llamar a hombres y mujeres para recorrer juntos y juntas el camino de LA IGUALDAD, aprendamos unidos y unidas. Mujeres y hombres pensionistas, 

¡¡ gobierne quien gobierne los derechos y las pensiones se defienden!!!

 ¡¡Vamos, ni un paso atrás!!

 ¡¡ La lucha es el único camino!! 

“SENSE LES DONES EL MÓN S’ ATURA”

Company@s

Ens trobem un altre cop per celebrar el 8 de Maig, el “Dia internacional de la dona”  instaurat per la ONU al 1975. Però com a membres del MPD ens agradaria reivindicar l’ antic nom sota el qual les esquerres venien celebrant-lo des del 1911 el “Dia internacional de la dona treballadora. Per que som treballadores i això no ho podem deixar-lo oblidar. Som treballadores: assalariades o no, però som treballadores. I ho hem de reivindicar. I hem de reivindicar el reconeixement de la nostra tasca per que és el reconeixement de aquesta tasca la que ens atorga visibilitat. “Sense nosaltres el món s’ atura”

Com hem de reivindicar el paper de les dones en la lluita per els drets i les llibertats. Des de que Olympe de Gouges va morir a la guillotina al 1793 després de redactar la “Declaració dels drets de la dona i la ciutadana”, la llista es llarga. Moltes, la majoria, masses són anònimes. Eren dones i pobres; per que, qui si no acceptaria treballar jornades maratonianes, en condicions penoses, per sous de misèria? però allà estaven lluitant per els seus drets: el primer de tots, viure amb dignitat. La presencia de les dones en les lluites obreres és una constant, sovint oblidada. Per això m’ agradaria recordar les 4000 “cigarreras” gallegues que el 7 de desembre de 1857, a les 11 del matí, es van declarar en vaga per una millora del sou. Van haver de mobilitzar l’ exercit per reprimir-les però van aconseguir no només el sou sinó el dret a una pensió de jubilació.

No ens hem de remuntar-se tant a l’ historia per veure com a la nostra ciutat es segueixen reivindicant els drets de la dona. Si fem una mica de memòria, a finals del 60 i principis dels 70, en ple franquisme i amb totes les dificultats que exercir el dret de reunió i manifestació, en la clandestinitat obligada, es va crear la primera associació de dones de la nostra ciutat que es feien dir “Mujeres democràtiques de Terrassa”. Algunes encara estan entre nosaltres (gràcies Celia, Maria, Mercedes, Asun, Consuelo, Vicenta, Carmen, Pura, Cati, i tantes d’ altres …)  Altres ja ens han deixat (gràcies Francisca, Lola, Luz, Luisa, Lucia, Carmen i un llarg etc de lluitadores) Totes formen part de la nostra història i han marcat un abans i un desprès a la lluita contra la carestia de la vida, el dret per la igualtat i contra la repressió franquista, mentre sostenien als companys, als marits que penaven a les presons franquistes, per lluitar per la llibertat i la democràcia.

Elles ens marquen el camí. Per que encara que ens sembli que hem avançat molt, hem d’ estar molt vigilants per no fer passes enrere. No us inflarem el cap amb estadístiques però totes sabem que amb les dones no es compleix allò de “el mateix lloc de treball, el mateix sou”, que som majoritàries en els treballs pitjor remunerats, més afectats per la temporalitat i la eventualitat ... Per exemple, el comerç on la presencia de les dones treballadores es majoritària (70% a les grans superfícies, 60% a les petites) i afectades per la temporalitat i la eventualitat. I avui companyes, seguim en el camí de la reivindicació continua. Per que quan es discrimina per temes laborals, quan es fan regularitzacions de treball, quan es paguen salaris més baixos ... sempre es contra nosaltres, contra les dones.

Ara mateix tenim un exemple molt proper. El Corte Inglés acaba de presentar un expedient de regulació d’ ocupació per 3000 treballadores i treballadors en la primera tanda d’ acomiadaments ... dels que el 75% son dones. Un cop més es posa de manifest la discriminació a la que estem sotmeses per els poders econòmics amb el beneplàcit dels poder polític. I aquest es només un petit exemple del que el nostre col·lectiu pateix a diari.

I aquesta “bretxa salarial” s’acaba traduint en una “bretxa a les pensions”. Per que les dones són majoritàries en els treballs de pitjor remuneració, per que ens acollim més que els nostres companys a les reduccions de jornada per cuidar dels fills, per que demanem més que els nostres companys excedències per cuidar dels nostres familiars, les nostres pensions de jubilació poden ser fins 436 (un 36%) menys que la de un company. Ras i curt: al 2018 la mitjana de les pensions femenines era de 794’46 €, la dels homes 1.244’69.

No hi ha cap lloc en el món on dones i homes siguin al 100% iguals en drets i oportunitats. Per això estem i estarem cada dia per la defensa de les reivindicacions socials, per la igualtat de drets i oportunitats. Per que el feminisme es un principi d’ igualtat entre homes i dones. Perquè ens volem vives, lliures i felices. I si ens toquen a una ens toquen a totes.

I no ho oblideu pas: la lluita per les pensions també forma part de la lluita feminista. Per això el MPD crida:

¡GOBIERNE QUIEN GOBIERNE, 

LAS PENSIONES SE DEFIENDEN!

¡GOBIERNE QUIEN GOBIERNE, 

LAS PENSIONES SE DEFIENDEN!

¡GOBIERNE QUIEN GOBIERNE, 

LAS PENSIONES SE DEFIENDEN