lunes, 25 de mayo de 2020

Posició del MPD davant la situació actual


Davant la situació política actual en la qual, tant els debats en el parlament com els actes realitzats per part de la dreta, amb la presa dels carrers, tenen la pretensió, no de solucionar els problemes de salut sinó d'empitjorar-los amb la ferma idea de fer un assetjament i enderrocament que faci caure el govern de coalició, ens hem de posicionar.

Hem de fer sentir la nostra veu, denunciant i posicionant-nos contra el que està esdevenint a Madrid i en altres ciutats, precisament entre els grups dels més rics, representats en els barris més rics, com el barri de Salamanca a Madrid on es troba la Milla d'or del país.

No podem restar passius veient com, dia rere dia, es succeeixen manifestacions descontrolades, en les quals no es respecten les mínimes mesures de distanciament social i seguretat i on la reivindicació principal és l'exigència de “llibertat” i “govern dimissió”.

Quan la dreta perd les eleccions mai acaba reconeixent els resultats. Són tan vils i menyspreables que els importa molt poc generar una situació de discòrdia i enfrontament amb la condició de crear una situació de desconcert en la població. El seu vocabulari frega l'esperpèntic, basat sempre en l'insult i l'amenaça, com aquests dies hem escoltat des de la bancada popular per boca del diputat Echaniz.

Per primera vegada en 82 anys Espanya compta amb un govern de coalició, amb un programa més progressista que en les legislatures anteriors, el qual a conseqüència de la Pandèmia no ha pogut posar-se en pràctica. La raó és molt simple ja que, als pocs dies de la presa de possessió de l'actual govern de coalició , l'OMS va declarar la Pandèmia a nivell global, per la qual cosa, el programa i les bones intencions han quedat a l'espera de veure com s'enfoca la nova situació econòmica després de superada la crisi del COVID 19.

La ministra de treball Yolanda Díaz al parlament reconeixia que la situació està molt malament i ella mateixa es responia “però encara sort que hi som nosaltres”. I així és, perquè si la crisi de 2008 va deixar a milions de persones a la ruïna i sense l'empara d'un govern que decretés mesures socials per a pal·liar la situació de desocupació, desnonaments, i suïcidis, va ser a conseqüència de la situació creada pel PP, al costat de l'IBEX 35, i els grans grups financers FMI i BCE i que van suposar per a aquest país la major reculada viscuda en quant a prestacions, serveis socials, i qualitat de vida. Pel que encara avui dia estem pagant les conseqüències de la situació tan precària en què s'ha deixat a la S.S, a les Residències de gent gran, i a tots els serveis socials. Mentre la població passava fam i penúries les grans fortunes en aquest país van passar d'unes 172.000- el 2010- a 979.000-l'any 2018-(LA RAZÓN), el que demostra és que les crisis econòmiques són la gran estafa que sofreixen els treballadors i treballadores al llarg de tota la seva vida,


Avui ens toca dir prou als abusos i falsedats de la dreta i la dreta ultra, perquè nosaltres
estem a favor de que es compleixi, en la mesura del possible i donada la situació, el
programa de govern de coalició, encara que ens fem càrrec de lo difícil que serà això per la
situació econòmica per la qual hem de travessar.
Per tant, davant els esdeveniments i la situació actual ens posicionem a favor de l'actual
govern perquè es puguin fer en la mesura del possible unes polítiques més socials que les
que estarien fent avui els partits ultres i liberals, dels quals ja coneixem les seves receptes
des de la crisi de 2008.


Governi qui governi, lo públic es defensa



Ante la situación política actual en la que, tanto los debates en el parlamento como los actos realizados por parte de la derecha con la toma de las calles tienen la pretensión, no de solucionar los problemas de salud sino de empeorarlos, con la firme idea de hacer un acoso y derribo que haga caer al gobierno de coalición, nos tenemos que posicionar.

Hemos de hacer sentir nuestra voz, denunciando y posicionándonos contra lo que está acaeciendo en Madrid y en otras ciudades, precisamente entre los grupos de los más pudientes, representados en los barrios más ricos, como el barrio de Salamanca en Madrid donde se encuentra la Milla de oro del país.

No podemos estar pasivos viendo cómo, día tras día, se suceden manifestaciones descontroladas, en las que no se respetan las mínimas medidas de distanciamiento social y seguridad y donde la reivindicación principal es la exigencia de “libertad” y “gobierno dimisión”.

Cuando la derecha pierde las elecciones, jamás acaba reconociendo los resultados. Son tan viles y despreciables, que les importa muy poco generar una situación de discordia y enfrentamiento con tal de crear una situación de desconcierto en la población. Su vocabulario roza lo esperpéntico, basado siempre en el insulto y la amenaza, cómo estos días hemos escuchado desde la bancada popular por boca del diputado Echaniz.
Por primera vez en 82 años España cuenta con un gobierno de coalición, con un programa más progresista que en las legislaturas anteriores, el cual a consecuencia de la Pandemia no ha podido ponerse en práctica. La razón es muy simple ya que a los pocos días de la toma de posesión del actual gobierno de coalición la OMS declaro Pandemia a nivel global por lo que todo el programa y las buenas intenciones han quedado a la espera de ver cómo se enfoca la nueva situación económica después de superada la crisis del COVID 19.

La ministra de trabajo Yolanda Díaz en el parlamento reconocía que la situación está muy
mal y ella misma se respondía “¡¡ pero menos mal que estamos ¡¡” . 

Y así es, porque si la crisis de 2008 dejó a millones de personas en la ruina y sin el amparo de un gobierno que decretase medidas sociales para paliar la situación de desempleo, desahucios, y suicidios, fue a consecuencia de la situación creada por el PP, junto al IBEX 35, y los grandes grupos financieros FMI y BCE y que supusieron para este país el mayor retroceso vivido en cuanto a las prestaciones, servicios sociales, y calidad de vida. Por lo que aún a día de hoy estamos pagando las consecuencias de la situación tan precaria en que se ha dejado a la S.S, a las Residencias de mayores, y a todos los servicios sociales. Mientras la población pasaba hambre y penurias las grandes fortunas en este país pasaron de unas 172,000- en el 2010 a 979,000-en el año 2018-(LA RAZÓN) lo que demuestra que las crisis económicas son la gran estafa que sufren los trabajadores y trabajadoras a lo largo de toda su vida.

Hoy nos toca decir basta a las tropelías y embustes de la derecha y la derecha ultra,
porque estamos para que se cumpla, en lo posible y dada la situación, el programa de
gobierno de coalición, aunque nos hacemos cargo de lo difícil que va a ser por la situación
económica por la que tenemos que atravesar.

Por tanto, ante los acontecimientos y la situación actual nos posicionamos a favor del
actual gobierno para que se puedan hacer en lo posible unas políticas más sociales que
las que estarían haciendo hoy los partidos ultras y liberales, de los cuales ya conocemos
sus recetas desde la crisis de 2008.

Gobierne quien gobierne, lo público se defiende


No hay comentarios:

Publicar un comentario