Llàstima que al Sr Salvador Cardús, amb tota la seva formació i
bagatge, se li escapin algunes coses tant importants i tant terrenals com els
motius pels quals els serveis públics, contemplats d’altra banda com a drets
reconeguts a la constitució haurien de ser de gestió pública i no concertats.
Doncs les empreses, totes elles, tenen un objectiu primordial que són els
beneficis, es a dir l’afany de lucre i
això es acceptat fins a tal punt, que si una empresa no té beneficis se li
permet fer un ERO, un concurs de creditors o el que faci falta.
Que passa dons, amb els serveis públics concertats?
Doncs que quan
són subcontractats a una empresa,
aquesta extreu el negoci de dos llocs, un de la qualitat en el servei que es
dona, l’altra dels sous dels treballadors i professionals que fan aquest
servei.
I ja que parlem de menjadors escolars, l’any passat mateix hi
havia reclamacions per la qualitat del menjar, si parlem del servei d’atenció
domiciliaria (SAD) o de les residències de gent gran hem de parlar de les dues
coses manca de formació al personal que realitza el servei, sous i condicions
laborals molt precàries.
Si parlem de Mútua de Terrassa, hauríem de parlar no només
d’aquestes dues coses, sinó a més a més d’una enginyeria empresarial i fiscal,
que amb l’ajuda del poder polític pot fer sense problemes, que consisteix en
auto vendre’s o auto comprar-se productes (entre les empreses del grup),
facturar pel cantó públic i privat a la vegada, avançar pacients a les llistes
d’espera si s’efectuen les proves especials (TAC,RM...etc) per la privada.
I si, si parlem de Mútua, el 85/90% del finançament és públic, es a dir procedent dels impostos de tots però això no li pressuposa cap obligació ni cap a la ciutadania ni cap el personal. Cap a la ciutadania perquè es produeixen diferencies de tracte entre qui es pot pagar i qui no, qui es “Amic” o VIP tindrà millor servei. Entre els treballadors perquè la contractació es a dit i sense examen previ així com ho són l’accés a un torn o a una plaça, sense cap tipus de concurs. Aquest tipus de contractació juntament amb la reforma laboral, garanteix la por i la submissió del personal més precari.
“La gestió l’ha de dur a terme qui sigui capaç de garantir la
major eficiència” ens diu aquell que acusa a d’altres d’enganyar amb les
paraules.
Es cert que una sanitat pública pot estar mal gestionada i inclús
hi poden haver cassos de malversació o corrupció, sobretot quan per exemple
l’administració, en aquest cas el CatSalut no exerceix mesures de inspecció,
també succeeix així en el cas de hisenda que oh casualitat, no hi ha inspectors
suficients.
Però el cas es que els temps d’espera per visites, per proves
diagnòstiques o per ser operat, a Mutua de Terrassa, tal i com ens mostren les xifres del propi
CatSalut son molt més altes que les mitjanes de Catalunya i aquesta situació es
el que aixeca la llebre i fa investigar la nostra plataforma i d’altres quin
pot ser l’origen de tot això.
I a dia d’avui considerem que hi ha un interès en que les llistes siguin llargues, en que la gent pressionada pel dolor o l’ inquietud d’una malaltia greu, es visiti a la privada.
Sr. Salvador Cardús, quan s’utilitza la paraula llibertat sense
saber o sense tenir en compte el que cobren les treballadores del SAD o de les
residències, les senyores de la neteja o les auxiliars, es una llibertat que no
és la nostra sinó mes aviat la de la Sra. Ayuso. És la llibertat de fer diners
sense traves de cap tipus.